El Pèsol

20160126_174557

Com veieu, anem evolucionant! Ja tenim plantats pèsols, cols, enciams, cebes, maduixes, etc.

Ahir vam posar tutors als pèsols i és per això que aquesta entrada se la dediquem a ells!

El Pèsol*

pesols

  • Història: És una de les hortalisses més antigues de la cultura europea. S’han trobat restes de pèsols en excavacions arqueològiques de 9000 anys d’antiguitat. Els antics grecs i romans cultivaven el pèsols i el consumien habitualment.
  • Propietats nutricionals: El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut interessant en vitamina A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l’aliment més ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra.
    Els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i són rics en antioxidants.
    Es poden consumir tendres o secs. Actualment és més habitual el consum de pèsol fresc i sovint congelat. Se solen coure per ebullició tot i que per conservar totes les vitamines és preferible el consum fresc o escaldat.
  • Varietats:
    • Les varietats de pèsol es classifiquen segons el creixement de la planta en:
      Varietats nanes: la tija no sobrepassa els 90 cm de longitud.
    • Varietats de creixement indeterminat: la tija sobrepassa el metre i en alguns casos pot arribar a 2-3 m.
    • També hi ha varietats precoces, que necessiten menys dies entre la sembra i la fructificació i d’altres més tardanes, que inicien la fructificació més tard.
  • Com cultivar: es cultiva a partir de la llavor tot i que també es pot realitzar planter. Per accelerar la germinació és útil deixar la llavor en remull unes hores.
    L’època de sembra està entre la tardor i la primavera. En zones amb glaçades intenses cal evitar el cultiu durant d’hivern o plantar alguna de les varietats molt resistents al fred. En general, són bones èpoques de sembra el setembre-octubre i el febrer-març.
    Des de la sembra fins al començament de la collita poden transcórrer uns 60 dies. Aquesta dada dependrà de la varietat i de la climatologia.
    Cal posar una canya o un pal que faci de tutor. La planta s’hi enfilaràtota sola gràcies als circells.
  • Associacions de cultiu: S’associa bé amb la pastanaga, el rave, la col i l’enciam.
    Cal evitar que coincideixin amb verdures de la mateixa família com la fava i la mongeta. Tampoc es recomanable que coincideixi amb l’all o la ceba.
  • Malalties i problemes: Mosca blanca, Pugó, Trips
  • Una mica de botànica: El nom llatí és Pisum sativum. Pertany a la família de les lleguminoses. Les espècies de la família de les lleguminoses tenen la particularitat d’associar-se amb un bacteri anomenat Rhizobium, el qual obté nitrogen de l’atmosfera que la planta aprofita. Aquesta associació anomenada simbiosis es dona a les arrels de la planta formant uns petits nòduls molt característics i que són molt fàcils d’observar.
    És una planta anual. Les fulles són compostes, dividides en fulles més petites anomenades foliols. Algunes varietats tenen un creixement indeterminat, o sigui que es comporten com a plantes enfiladisses i poden arribar als 3 metres d’alçada. Altres varietats tenen un creixement determinat, o sigui que formen mates de 60 a 90 cm.
    Com en totes les lleguminoses, el fruit del pèsol és una tavella a l’interior de la qual hi ha la llavor. Se sol consumir la llavor tendra però també es pot collir seca.
    És una planta que no li agrada les altes temperatures de l’estiu ni tampoc les glaçades molt intenses a l’hivern.

*Tota aquesta informació ha estat treta del blog Hort Urbà

 

Anuncios

Motocultor

motocultorMotocultor de dues rodes: és una màquina agrícola motoritzada d’un sol eix utilitzada per la llaurada superficial del sòl. Principalment es fa servir per llaurar petites superfícies en l’horticultura i la jardineria.

Els tractors de mida gran poden incorporar una fresadora que fa el mateix treball que les freses dels motocultors però a gran escala.

Els motocultors tenen generalment una potència no superior als 15 kW i es guien i es fan maniobrar generalment per un conductor que va a peu. Tenen diverses marxes cap endavant i cap enrere. Estan dotats d’un motor de gasolina o dièsel.

Les freses dels motocultors de dues rodes aixequen les pedres de mida petita i cal que disposi d’un sistema de protecció per evitar danys a l’operari.

Les males herbes altes acaben entortolligant-se al voltant de les freses i cal treure-les manualment amb el motor parat.

El motocultor substitueix el tradicional mètode de fangar.

Amb les freses acaba deixant la terra molt fina però aleshores deixa una sola de treball endurida a una determinada fondària.

Informació de la Wikipèdia

Fanga o cultivador

20151201_170044

Fanga o cultivador: són eines destinades a l’aireig de la terra sense voltejar-la i consten d’un mànec i una part amb pues, rectes o corbes. N’hi ha de totes mides: de petites per treballar amb una mà o de més grans amb el mànec més llarg per treballar drets. Si l’eina és de mànec llarg i amb pues rectes i gruixudes, aleshores s’anomena fanga*.

20151201_171132

Informació de la Guia pràctica d’horticultura ecològica (Hort Escolar) (.pdf)