Hortejant

Els alumnes de 2n B, les cacatues, han anat a l’hort. Han arrencat herbes, han observat que han crescut molt les faveres i han descobert les primeres llimones del llimoner!

Els alumnes de P5 també han tastat els primers pèsols de la temporada i han dibuixat les pesoleres 🙂

Anuncios

Girasols

Els alumnes de P5 han estat investigant com són els girasols. Aquest any n’hem plantat 4 i s’han fet ben grossos! n’hem collit les pipes i hem deixat que els nens experimentin amb ells.

Us deixem amb tres fotografies que l’escola ens han fet arribar d’aquests artistes!

El girasol

El gira-sol (Helianthus annuus) és una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les astèrides i de la família de les asteràcies, amb una inflorescència gran en capítol que gira al llarg del dia per orientar-se en direcció contrària al sol. Les flors internes del capítol no són ligulades. És una planta originària de l’Amèrica boreal, especialment deMèxic, el Perú i el sud dels Estats Units, que va ser introduïda a Europa durant el segle XVI. Des d’aleshores, el seu cultiu es va propagar ràpidament. Segons la genètica, el seu conreu va tenir com a únic origen l’est dels Estats Units, concretament la zona d’Arkansas, i després es va estendre cap al sud.[1]

Es conrea per la llavor, la pipa de gira-sol, de la qual s’obté un oli comestible.

Etimologia

El nom d’Heliantus, que és com es coneix científicament el gira-sol, deriva d’«helios», que significa «sol», i «anthos», que vol dir «flor», i el seu significat global és «flor de sol», que és prou descriptiu, tant de la seva aparença com del fet que és una planta que segueix el sol durant el seu recorregut diürn.

Ecologia

És una planta poc exigent respecte al sòl, encara que prefereix els terrenys sorrencs i rics en matèria orgànica. El gira-sol es cultiva de manera intensiva en grans plantacions com a planta alimentària, i, sobretot, s’ha cultivat a Europa, especialment a Rússia, per aprofitar-ne les llavors, que són olioses. El gira-sol floreix a l’estiu, i és a la tardor quan es du a terme la recol·lecció dels fruits per aprofitar-ne les llavors. A més, les fulles i les flors també s’utilitzen en medicina.

Descripció

Pipes o llavors de gira-sol

Els gira-sols silvestres tenien diversos caps,com aquest de cultivat que, excepcionalment, mostra aquest caràcter regressiu

El gira-sol és una planta molt robusta, poc ramificada. Malgrat ser una planta de cicle anual, pot arribar a més de tres metres d’alçada (és més petita als llocs secs).

La seva arrel és axonomorfa, és a dir, que està formada per un eix principal i més desenvolupat i nombroses arrels secundàries. És una arrel pivotant, molt potent, que li permet resistir èpoques de sequera i absorbir substàncies minerals a força profunditat.

Té una tija important, de consistència semillenyosa, pilosa, cilíndrica i rugosa d’alçada variable, des d’uns 40 cm fins a 2 m. Les fulles són grans (de 5-30 cm de longitud), triangulars o cordiformes, discretament dentades, peciolades, amb tres nerviacions principals i aspres al tacte; les de la part superior són alternades, mentre que les de la inferior són oposades.

Presenta una inflorescència en capítol, de 10 a 40 cm de diàmetre, amb dos tipus de flors: les ligulades, que es troben a la perifèria, són estèrils i tenen un color groc viu, i les tubiflores, que són les de l’interior del capítol, tenen un color groc més pàl·lid, són hermafrodites i són les que desenvolupen els fruits. Aquesta inflorescència està protegida per unes bràctees exteriors verdes i unes d’interiors membranoses disposades en diversos rangs. La seva pol·linització és entomofílica, és a dir, que es fa a través d’agents biòtics; concretament, d’insectes.

El fruit és un aqueni angulós, de 8-15 mm de longitud, ovoide, aplanat, amb un pericarp brillant de color negre, blanc o estriat, segons les varietats, anomenat popularment “pipa”. La seva superfície externa presenta una pelussa. A l’interior apareix una llavor voluminosa i comestible, formada per dos cotilèdons plano-convexos, de color blanc i de gust dolç i oleaginós.

Flor de gira-sol en detall

Usos

Usos medicinals

La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap ús per al gira-sol.

En usos tradicionals:

  • Restrenyiment; tractament de restrenyiment agut.
  • Hiperlipidèmia i hipercolesterolèmia.
  • Lesions cutànies, cremades cutànies, úlcera cutània i psoriasi; mitjançant una administració tòpica.
  • Artritis i artràlgia. A causa de la presència d’àcid linoleic, s’ha utilitzat com a tractament contra les manifestacions doloroses de l’artritis i l’artràlgia, ja que podria afavorir la síntesi de prostaglandines antiinflamatòries. Tot i això, no hi ha cap estudi que avali la seva eficàcia contra aquestes malalties.

L’aigua resultant de bullir les llavors s’ha utilitzat tradicionalment per combatre l’ansietat i el mal de cap. A més, les infusions de pètals de gira-sol es fan servir per tractar refredats i diverses afeccions respiratòries.

Altres usos

A més d’aquests usos medicinals, les llavors de gira-sol també s’utilitzen en l’alimentació per elaborar margarines baixes en colesterol i pastissos i com a substitut del cafè. També es fan servir per a la fabricació de sabons, pintures, lubrificants i locions i l’oli de gira-sol es pot fer servir per produir biodièsel.

La mel de gira-sol és una de les més corrents en el mercat, i, tot i no ser de les més apreciades, pot arribar a tenir una certa consideració si la proporció de pol·len és suficient mel monofloral.

Accions farmacològiques

Les parts d’aquesta planta que s’utilitzen en farmàcia són, principalment, les flors, les fulles i les llavors.

Grans de pol·len MER

  • Emol·lient dermatològic; l’oli de gira-sol exerceix un efecte oclusiu sobre la pell, de manera que augmenta la hidratació de l’epidermis.
  • Suplement orgànic (nutritiu); l’oli de gira-sol és un aliment ric en diversos nutrients, com ara lípids i proteïnes. A més, també és una excel·lent font de calories.
  • Hipolipemiant; els àcids grassos insaturats que podem trobar a l’oli de gira-sol produeixen una disminució del nivells de C-LDL i un augment de C-HDL a la sang.
  • Laxant; aquest oli té un efecte laxant lubricant, de manera que afavoreix l’evacuació intestinal de manera natural, sense provocar diarrea.
  • Antipirètic; les flors i les fulles de gira-sol tenen una discreta activitat febrífuga, és a dir, que fan disminuir la febre, especialment quan és d’origen respiratori.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

No s’ha descrit cap toxicitat. L’ús d’aquest producte durant l’embaràs es considera segur. Els components d’aquest medicament són excretats en quantitats poc significatives amb la llet materna, per la qual cosa també se n’accepta l’ús durant la lactància.

info de Wikipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gira-sol

 

Calçots

Hem estrenat el primer dia de l’esperada tardor plantant (com no pot ser d’altre manera) CALÇOTS!

img_20160922_170124

Encara ens en queden uns quants per plantar, esperem poder fer unes bones calçotades “collitapròpia” aquest any!

El calçot

*Els calçots o ceballots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus que es calcen a mesura que creixen, i que es mengen escalivats.

Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a la fi del segle XIX, la invenció d’aquest cultiu.[1] En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a la primeria del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.

De llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment aCatalunya. Els calçots es mengen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent desarments, rabasses o rabassons de vinya i es consumeixen acompanyats d’una salsa típica, la dita salvitxada, que és una salsa de tipus romesco.

No fou fins a mitjan segle passat que el calçot es va fer conèixer fora de l’Alt Camp, particularment gràcies la divulgació feta per la colla artística i humorística l’Olla. La festa del calçot de Valls, que se celebra el darrer diumenge del mes de gener, va fer 100 anys l’any 1996. S’hi celebren tres concursos : el concurs de cultivadors de calçots, el concurs de salsa de la ‘calçotada’ i el concurs de menjadors de calçots.

Calçots al foc

Etimologia

El nom del calçot prové de la manera de plantar-lo, mig colgat a la terra, que es coneix com a «calçar», perquè el brot sigui ben blanc i tendre. La calçotada o menjada de calçots consisteix a enfilar els calçots amb un filferro, coure’ls en una brasa feta de llenya i trossos de cep de vinya i menjar-se’ls amb la salsa i seguits de botifarra amb seques (mongetes) o alguna altra mena de carn que pot amanir-se també amb aquesta deliciosa salsa.[2]

Propietats alimentàries

La ceba en general és una planta amb contingut de vitamines i minerals molt ampli. Se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, digestives i afrodisíaques. En el cas del calçot s’ha comprovat que té un contingut interessant en compostos anticancerosos. El diàmetre del calçot pot arribar a fer entre 1,7 i 2,5 centímetres i la cama blanca entre 15 i 25 centímetres.

Mètode de conreu

Calçots acabats d’arrencar.

El procés de cultiu d’aquest producte té dues fases diferenciades. La primera fase és l’obtenció del bulb que es fa a partir de la sembra de llavor a final d’any, es trasplanten les cebetes a l’entrada de primavera i s’arrenca el bulb a l’estiu.

La segona fase és l’obtenció del calçot a partir de les cebes. La plantació de les cebes es fa durant la segona quinzena del mes de setembre. Abans de plantar-la cal tallar-li la part superior per tal que els calçots creixin més espaiats. A mesura que els brots de la ceba van sortint, s’han de calçar, és a dir colgar el brot amb substrat per tal que quedi més blanquejat.

El cultiu del calçot és típic del Camp de Tarragona, propenc al mar i amb un hivern suau. Malgrat això, el calçot també es pot conrear en zones d’interior on les glaçades no siguin gaire permanents. En aquests casos, però, la collita del calçot s’endarrerirà d’unes setmanes respecte a les regions de clima més suau.

Els calçots es degusten normalment en una calçotada: cuits al foc i sucats en salsa de calçots.

Economia

Catalunya té un feix de tradicions i costums: els castells, les sardanes, el pa amb tomàquet… però en el camp gastronòmic es destaca aquesta hortalissa que cada vegada es conrea a més comarques de terres catalanes i espanyoles: el calçot.

Cada any es cullen prop de 55 milions de calçots, 10% dels quals duen l’etiqueta de denominació d’origen de la IGP “Calçot de Valls”, creada el 1995 per laGeneralitat de Catalunya.[1] Aquesta producció té unes repercussions econòmiques molt importants sobretot per les quatre comarques productores més importants: el Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Baix Penedès.

La part més representativa dels ingressos que representa el calçot, però, es basa sobretot en la restauració; la comarca de l’Alt Camp és la que se’n veu més beneficiada, ja que rep visitants d’arreu de Catalunya i fins i tot de fora de l’Estat espanyol.[3]

*Informació de Wikipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%A7ot

Ben retornats!

Ja està, s’ha acabat l’estiu… rampa final de festes de Tiana i tornem a la normalitat 🙂 però en aquest impàs, l’hort no s’ha aturat! Durant aquest estiu ha estat molt productiu, hem tret:

  • caixes de mongetes, boníssimes!
  • kilos de carbassons, deliciosos!
  • maduixetes, sabrossíssimes!
  • un munt de pepinos, fresquíssims!
  • un grapat de pipes, quins girasols més bonics van sortir!
  • moltes esbergínies, que bones amb tomàquet i formatge!
  • molts i molts, i molt però que molt bons… TOMÀQUETS! de sucar, pera, cor de bou, … les estrelles de l’hort 🙂
  • i també: enciams, pebrots verd i vermells, pastanagues (plantades per en Max, en Genís i el Roc), api, …
  • també molta herba… i un fart de treballar en Nus, però val la pena, oi?
Hem fet alguns pots de conserva per poder gaudir dels tomàquets “collitapròpia” durant els mesos d’hivern, us paso la recepta:
  1. Escaldar el tomàquets, 2 minutets sota aigua bullint
  2. Pelar-los
  3. Posar-los a dins dels pots aixafant-los amb un morter (o símil)
  4. Tancar be els pots i deixar-los 20 minutets bullint a una cassola gran.
  5. Deixar refredar i ja els podem guardar!
Llestos!

Faves!

El passat abril el nens i nenes de P5 van visitar l’hort i van descobrir i analitzar una fava, així ens ho explica la seva professora:

Avui hem collit una fava i hem investigat sobre ella. Primer hem fet una aproximació de quantes faves tenia en el seu interior. Per grups han hagut de posar-se d’acord en un pronòstic i finalment ha guanyat el grup de la taula verda. N’hi havia sis. L’hem obert, l’hem olorat, l’hem observat i finalment l’hem dibuixat.
Aquí teniu un parell de fotos de la feina feta

IMG_5162IMG_5163

 

Gràcies Nuria 🙂


La fava

  • Una mica d’història: La fava és un cultiu que forma part de l’agricultura mediterrànea des de l’edat del ferro. A la Grècia antiga eren molt apreciades i les dedicaven al déu Apol·lo. descarga
    Tot i que l’orígen botànic no és molt clar, hi ha qui el situar en el continent africà però altres fonts el situen a l’Orient mitjà.
    Actualment és el plat nacional egipci i el seu cultiu està molt extès arreu del món, sobretot en les zones fredes com és el cas dels Andes americans.
  • Propietats nutricionals: Com en totes les lleguminoses, les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2.
    Hom diu que les flors tenen propietats antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques. El consum de faves ajuda a baixar el nivell de colesterol.
    Es consumeixen cuites al vapor o bullides. Poden acompanyar altres verdures o carns en saltejats o guisats. La fava seca és lleugerament indigesta i cal posar-la en remull i coure-la bé per evitar problemes estomacals.
    Tenen fama de provocar malsons si es mengen de nit. Antigament es pensava que les ànimes dels morts hi vivien a dins i no deixaven dormir tranquil.
  • Una mica de botànica: El nom llatí de la favera és Vicia faba. Pertany a la família de les lleguminoses. Les espècies de la família de les lleguminoses tenen la particularitat d’associar-se amb un bacteri anomenat Rhizobium, el qual obté nitrògen de l’atmòsfera que la planta aprofita. Aquesta associació anomenada simbiosis es dona a les arrels de la planta formant uns petits nòduls molt característics i que són molt fàcils d’observar a simple vista.
    És una planta anual, o sigui, que el seu cicle de vida no dura més d’un any. Les fulles són compostes, dividides en fulles més petites anomenades foliols. La tija és molt característica doncs té una secció rectangular. Pot créixer de 80 a 180 cm d’alçada. Com en totes les lleguminoses, el fruit de les faves és una tavella a l’interior de la cual hi ha la llavor. Se sol consumir la llavor tendra però també es pot collir seca i, en alguns llocs de litoral mediterrani es consumeix amb la tavella inclosa.
  • Varietats: Les varietats de fava es classifiquen per la duració del seu cicle i pel tamany de la planta.
    Per cultivar en l’Horturbà és aconsellable les varietats de cicle més curt i de menor creixement. Tot i això, les varietats més grans també es desenvolupen bé a la taula de cultiu.
  • Com cultivar: A la favera no li agrada la calor i resisteix bé les baixes temperatures. És per això que es cultiva típicament a la tardor i l’hivern tot i que també es poden fer sembres primaverals.
    Es sembra la llavor entre setembre i desembre. En llocs de muntanya, amb hiverns molt freds, la sembra se sol fer a la primavera. Es sembra en forats de 4-5 cm de profunditat, a uns 30-40 cm de distància i s’hi posen tres llavors per forat. El moment de la collita depèn de la varietat i del clima però pot allargar-se bona part de la primavera.
  • Associacions de cultiu: S’associa bé amb blat de moro i la col.
    És incompatible amb la mongeta, el pèsol, les cebes i els alls.
  • Malalties i problemes:
    • Cargols i baboses
    • Pugó
    • Taques foliars

Info: HortUrbà http://www.horturba.com/cultivar/fitxa_cultiu.php?ID=22