Com plantar el teu enciam! (Taller)

La setmana passada els nens i nenes d’infantil van realitzar un taller a les aules sobre com plantar un enciam. En el taller els alumnes van decorar els seus gots (reciclables) i van plantar un petit enciam que després es van endur a casa seva.

Podeu trasplantar l’enciamet a un test de mida estàndard i amb unes cures bàsiques (aigua i sol) en uns mesos podreu provar aquest regal de la natura entre tota la família 🙂

Aquest taller ha estat realitzat conjuntament entre l’escola i la comissió de l’hort, moltes gràcies a totes les persones que ho han fet possible!

Us deixem amb algunes fotos:

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Anuncios

Continuem!

Els nens i nenes de P4, tots ells guapíssims i molt treballadors, han calculat aproximadament quantes faves pot haver-hi dins de cada tavella, també han llaurat i ens han ajudat a barrejar una mica de fems de cavalls (ja fermentats). GUAPOS!!

Aquests dies de Setmana Santa hem estat de vacances i l’hort s’ha desbordat de verd, tot creix a bon ritme, sobretot les males herbes! Ara toca molta feina a netejar treient les plantes esporàdiques. Així que si algú vol desestressar-se ho aconsello, pot ser molt terapèutic!

Ah! també dir-vos que tenim al forn l’hotel, falta portar-lo a l’hort i amb els nens acabar-lo d’omplir de bastonets, palla, pinyes, etc. Aneu venint insectes!

Salut!

Faves!

El passat abril el nens i nenes de P5 van visitar l’hort i van descobrir i analitzar una fava, així ens ho explica la seva professora:

Avui hem collit una fava i hem investigat sobre ella. Primer hem fet una aproximació de quantes faves tenia en el seu interior. Per grups han hagut de posar-se d’acord en un pronòstic i finalment ha guanyat el grup de la taula verda. N’hi havia sis. L’hem obert, l’hem olorat, l’hem observat i finalment l’hem dibuixat.
Aquí teniu un parell de fotos de la feina feta

IMG_5162IMG_5163

 

Gràcies Nuria 🙂


La fava

  • Una mica d’història: La fava és un cultiu que forma part de l’agricultura mediterrànea des de l’edat del ferro. A la Grècia antiga eren molt apreciades i les dedicaven al déu Apol·lo. descarga
    Tot i que l’orígen botànic no és molt clar, hi ha qui el situar en el continent africà però altres fonts el situen a l’Orient mitjà.
    Actualment és el plat nacional egipci i el seu cultiu està molt extès arreu del món, sobretot en les zones fredes com és el cas dels Andes americans.
  • Propietats nutricionals: Com en totes les lleguminoses, les faves tenen un contingut en proteïnes elevat comparat amb altres hortalisses. També és destacable el contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2.
    Hom diu que les flors tenen propietats antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques. El consum de faves ajuda a baixar el nivell de colesterol.
    Es consumeixen cuites al vapor o bullides. Poden acompanyar altres verdures o carns en saltejats o guisats. La fava seca és lleugerament indigesta i cal posar-la en remull i coure-la bé per evitar problemes estomacals.
    Tenen fama de provocar malsons si es mengen de nit. Antigament es pensava que les ànimes dels morts hi vivien a dins i no deixaven dormir tranquil.
  • Una mica de botànica: El nom llatí de la favera és Vicia faba. Pertany a la família de les lleguminoses. Les espècies de la família de les lleguminoses tenen la particularitat d’associar-se amb un bacteri anomenat Rhizobium, el qual obté nitrògen de l’atmòsfera que la planta aprofita. Aquesta associació anomenada simbiosis es dona a les arrels de la planta formant uns petits nòduls molt característics i que són molt fàcils d’observar a simple vista.
    És una planta anual, o sigui, que el seu cicle de vida no dura més d’un any. Les fulles són compostes, dividides en fulles més petites anomenades foliols. La tija és molt característica doncs té una secció rectangular. Pot créixer de 80 a 180 cm d’alçada. Com en totes les lleguminoses, el fruit de les faves és una tavella a l’interior de la cual hi ha la llavor. Se sol consumir la llavor tendra però també es pot collir seca i, en alguns llocs de litoral mediterrani es consumeix amb la tavella inclosa.
  • Varietats: Les varietats de fava es classifiquen per la duració del seu cicle i pel tamany de la planta.
    Per cultivar en l’Horturbà és aconsellable les varietats de cicle més curt i de menor creixement. Tot i això, les varietats més grans també es desenvolupen bé a la taula de cultiu.
  • Com cultivar: A la favera no li agrada la calor i resisteix bé les baixes temperatures. És per això que es cultiva típicament a la tardor i l’hivern tot i que també es poden fer sembres primaverals.
    Es sembra la llavor entre setembre i desembre. En llocs de muntanya, amb hiverns molt freds, la sembra se sol fer a la primavera. Es sembra en forats de 4-5 cm de profunditat, a uns 30-40 cm de distància i s’hi posen tres llavors per forat. El moment de la collita depèn de la varietat i del clima però pot allargar-se bona part de la primavera.
  • Associacions de cultiu: S’associa bé amb blat de moro i la col.
    És incompatible amb la mongeta, el pèsol, les cebes i els alls.
  • Malalties i problemes:
    • Cargols i baboses
    • Pugó
    • Taques foliars

Info: HortUrbà http://www.horturba.com/cultivar/fitxa_cultiu.php?ID=22

Plaga Num.1 – Tórtores

Ja fa uns mesos que tenim la mosca al nas a l’hort. Se’ns mengen tot el que plantem… cols, enciams, pèsols, bledes, espinacs…

Al principi li vam fer la guerra als cargols, vam comprar Ferramol, un compost ecològic a base de fosfat de ferro no tòxic (se’l mengen i moren) ni tan sols ho van tocar… i les plantes seguien desapareixent…

Després vam construir diverses trampes, cercles amb closques d’ou triturades (se’ls hi enganxa al cos i no hi volen passar), gots enterrats amb cervesa (els hi agrada tant que s’hi queden surant) i teules disposades entre els cultius per atrapar-los quan estan descansant a l’ombreta…

Res, tot va continuar igual, a les trampes ni un cargol i les hortalisses totes menjades…

Al final, en desesperació, vam posar Caraquim (ho sabem, no és molt ecològic) però el vam retirar tant bon punt vam comprovar que el problema no eren els cargols…

Un dia tot passant per el costat de l’escola les vaig divisar, en plena feina, ben tranquil·letes, picotejant aquí i allà, una parella de tórtores, com no ho havíem pensat abans!! la veritat és que ens vam obsessionar amb els cargols i no vam saber veure més enllà…

Ara ja ho tenim tot ben tapat amb xarxes, tot i que ahir vam veure una tórtora que es va posar dins del tancat per poder acabar de mossegar la pobre i única col que queda!

tortolas

El Pèsol

20160126_174557

Com veieu, anem evolucionant! Ja tenim plantats pèsols, cols, enciams, cebes, maduixes, etc.

Ahir vam posar tutors als pèsols i és per això que aquesta entrada se la dediquem a ells!

El Pèsol*

pesols

  • Història: És una de les hortalisses més antigues de la cultura europea. S’han trobat restes de pèsols en excavacions arqueològiques de 9000 anys d’antiguitat. Els antics grecs i romans cultivaven el pèsols i el consumien habitualment.
  • Propietats nutricionals: El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut interessant en vitamina A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l’aliment més ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra.
    Els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen el colesterol a la sang, controlen els nivells de sucre i són rics en antioxidants.
    Es poden consumir tendres o secs. Actualment és més habitual el consum de pèsol fresc i sovint congelat. Se solen coure per ebullició tot i que per conservar totes les vitamines és preferible el consum fresc o escaldat.
  • Varietats:
    • Les varietats de pèsol es classifiquen segons el creixement de la planta en:
      Varietats nanes: la tija no sobrepassa els 90 cm de longitud.
    • Varietats de creixement indeterminat: la tija sobrepassa el metre i en alguns casos pot arribar a 2-3 m.
    • També hi ha varietats precoces, que necessiten menys dies entre la sembra i la fructificació i d’altres més tardanes, que inicien la fructificació més tard.
  • Com cultivar: es cultiva a partir de la llavor tot i que també es pot realitzar planter. Per accelerar la germinació és útil deixar la llavor en remull unes hores.
    L’època de sembra està entre la tardor i la primavera. En zones amb glaçades intenses cal evitar el cultiu durant d’hivern o plantar alguna de les varietats molt resistents al fred. En general, són bones èpoques de sembra el setembre-octubre i el febrer-març.
    Des de la sembra fins al començament de la collita poden transcórrer uns 60 dies. Aquesta dada dependrà de la varietat i de la climatologia.
    Cal posar una canya o un pal que faci de tutor. La planta s’hi enfilaràtota sola gràcies als circells.
  • Associacions de cultiu: S’associa bé amb la pastanaga, el rave, la col i l’enciam.
    Cal evitar que coincideixin amb verdures de la mateixa família com la fava i la mongeta. Tampoc es recomanable que coincideixi amb l’all o la ceba.
  • Malalties i problemes: Mosca blanca, Pugó, Trips
  • Una mica de botànica: El nom llatí és Pisum sativum. Pertany a la família de les lleguminoses. Les espècies de la família de les lleguminoses tenen la particularitat d’associar-se amb un bacteri anomenat Rhizobium, el qual obté nitrogen de l’atmosfera que la planta aprofita. Aquesta associació anomenada simbiosis es dona a les arrels de la planta formant uns petits nòduls molt característics i que són molt fàcils d’observar.
    És una planta anual. Les fulles són compostes, dividides en fulles més petites anomenades foliols. Algunes varietats tenen un creixement indeterminat, o sigui que es comporten com a plantes enfiladisses i poden arribar als 3 metres d’alçada. Altres varietats tenen un creixement determinat, o sigui que formen mates de 60 a 90 cm.
    Com en totes les lleguminoses, el fruit del pèsol és una tavella a l’interior de la qual hi ha la llavor. Se sol consumir la llavor tendra però també es pot collir seca.
    És una planta que no li agrada les altes temperatures de l’estiu ni tampoc les glaçades molt intenses a l’hivern.

*Tota aquesta informació ha estat treta del blog Hort Urbà