L’aranya vespa

Després de tant de temps inactius us donem la benvinguda amb aquesta amiga de l’hort, que ens ha acompanyat tota la temporada d’estiu i tardor i ens ha fet algún que altre espant!

IMG_20171127_220651_291

Que no us faci por! la seva picadura en els humans es comparable a la d’un mosquit i en molt poques ocasions s’ha manifestat amb una al·lèrgia.

*L’aranya vespa (Argiope bruennichi), és una aranya que es troba distribuïda per tot el centre d’Europa, nord d’Europa, nord d’Àfrica i parts d’Àsia. Igual que molts altres membres del gènere Argiope, mostra marques grogues i negre en el seu abdomen.

L’aranya construeix una teranyina orbe espiral de bon matí o al vespre, normalment en herba llarga una mica per sobre el nivell del terra, i tarda aproximadament una hora. La forma de ziga-zaga prominent anomenada stabilimentum, o decoració de la teranyina, que apareix al centre de l’esfera és de funció incerta, encara que pot ser per atreure insectes.

Quan una presa és atrapada per primera vegada a la teranyina, la immobilitza ràpidament embolicant-la amb seda. llavors pica la presa i se li aplica un verí paralitzant i un enzim de proteïna de dissolució.

El mascle de l’espècie és més petit que la femella. Sovint es pot veure a prop d’una teranyina d’una dona un mascle esperant que completi la seva muda final, moment en el qual s’arriba a la maduresa sexual. En aquest moment la seva mandíbula serà suau durant un temps curt i el mascle pot aparellar-se amb la femella sense el perill de ser menjat.

Font: wikipedia https://ca.wikipedia.org/wiki/Aranya_vespa

 

Anuncios

Girasols

Els alumnes de P5 han estat investigant com són els girasols. Aquest any n’hem plantat 4 i s’han fet ben grossos! n’hem collit les pipes i hem deixat que els nens experimentin amb ells.

Us deixem amb tres fotografies que l’escola ens han fet arribar d’aquests artistes!

El girasol

El gira-sol (Helianthus annuus) és una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les astèrides i de la família de les asteràcies, amb una inflorescència gran en capítol que gira al llarg del dia per orientar-se en direcció contrària al sol. Les flors internes del capítol no són ligulades. És una planta originària de l’Amèrica boreal, especialment deMèxic, el Perú i el sud dels Estats Units, que va ser introduïda a Europa durant el segle XVI. Des d’aleshores, el seu cultiu es va propagar ràpidament. Segons la genètica, el seu conreu va tenir com a únic origen l’est dels Estats Units, concretament la zona d’Arkansas, i després es va estendre cap al sud.[1]

Es conrea per la llavor, la pipa de gira-sol, de la qual s’obté un oli comestible.

Etimologia

El nom d’Heliantus, que és com es coneix científicament el gira-sol, deriva d’«helios», que significa «sol», i «anthos», que vol dir «flor», i el seu significat global és «flor de sol», que és prou descriptiu, tant de la seva aparença com del fet que és una planta que segueix el sol durant el seu recorregut diürn.

Ecologia

És una planta poc exigent respecte al sòl, encara que prefereix els terrenys sorrencs i rics en matèria orgànica. El gira-sol es cultiva de manera intensiva en grans plantacions com a planta alimentària, i, sobretot, s’ha cultivat a Europa, especialment a Rússia, per aprofitar-ne les llavors, que són olioses. El gira-sol floreix a l’estiu, i és a la tardor quan es du a terme la recol·lecció dels fruits per aprofitar-ne les llavors. A més, les fulles i les flors també s’utilitzen en medicina.

Descripció

Pipes o llavors de gira-sol

Els gira-sols silvestres tenien diversos caps,com aquest de cultivat que, excepcionalment, mostra aquest caràcter regressiu

El gira-sol és una planta molt robusta, poc ramificada. Malgrat ser una planta de cicle anual, pot arribar a més de tres metres d’alçada (és més petita als llocs secs).

La seva arrel és axonomorfa, és a dir, que està formada per un eix principal i més desenvolupat i nombroses arrels secundàries. És una arrel pivotant, molt potent, que li permet resistir èpoques de sequera i absorbir substàncies minerals a força profunditat.

Té una tija important, de consistència semillenyosa, pilosa, cilíndrica i rugosa d’alçada variable, des d’uns 40 cm fins a 2 m. Les fulles són grans (de 5-30 cm de longitud), triangulars o cordiformes, discretament dentades, peciolades, amb tres nerviacions principals i aspres al tacte; les de la part superior són alternades, mentre que les de la inferior són oposades.

Presenta una inflorescència en capítol, de 10 a 40 cm de diàmetre, amb dos tipus de flors: les ligulades, que es troben a la perifèria, són estèrils i tenen un color groc viu, i les tubiflores, que són les de l’interior del capítol, tenen un color groc més pàl·lid, són hermafrodites i són les que desenvolupen els fruits. Aquesta inflorescència està protegida per unes bràctees exteriors verdes i unes d’interiors membranoses disposades en diversos rangs. La seva pol·linització és entomofílica, és a dir, que es fa a través d’agents biòtics; concretament, d’insectes.

El fruit és un aqueni angulós, de 8-15 mm de longitud, ovoide, aplanat, amb un pericarp brillant de color negre, blanc o estriat, segons les varietats, anomenat popularment “pipa”. La seva superfície externa presenta una pelussa. A l’interior apareix una llavor voluminosa i comestible, formada per dos cotilèdons plano-convexos, de color blanc i de gust dolç i oleaginós.

Flor de gira-sol en detall

Usos

Usos medicinals

La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap ús per al gira-sol.

En usos tradicionals:

  • Restrenyiment; tractament de restrenyiment agut.
  • Hiperlipidèmia i hipercolesterolèmia.
  • Lesions cutànies, cremades cutànies, úlcera cutània i psoriasi; mitjançant una administració tòpica.
  • Artritis i artràlgia. A causa de la presència d’àcid linoleic, s’ha utilitzat com a tractament contra les manifestacions doloroses de l’artritis i l’artràlgia, ja que podria afavorir la síntesi de prostaglandines antiinflamatòries. Tot i això, no hi ha cap estudi que avali la seva eficàcia contra aquestes malalties.

L’aigua resultant de bullir les llavors s’ha utilitzat tradicionalment per combatre l’ansietat i el mal de cap. A més, les infusions de pètals de gira-sol es fan servir per tractar refredats i diverses afeccions respiratòries.

Altres usos

A més d’aquests usos medicinals, les llavors de gira-sol també s’utilitzen en l’alimentació per elaborar margarines baixes en colesterol i pastissos i com a substitut del cafè. També es fan servir per a la fabricació de sabons, pintures, lubrificants i locions i l’oli de gira-sol es pot fer servir per produir biodièsel.

La mel de gira-sol és una de les més corrents en el mercat, i, tot i no ser de les més apreciades, pot arribar a tenir una certa consideració si la proporció de pol·len és suficient mel monofloral.

Accions farmacològiques

Les parts d’aquesta planta que s’utilitzen en farmàcia són, principalment, les flors, les fulles i les llavors.

Grans de pol·len MER

  • Emol·lient dermatològic; l’oli de gira-sol exerceix un efecte oclusiu sobre la pell, de manera que augmenta la hidratació de l’epidermis.
  • Suplement orgànic (nutritiu); l’oli de gira-sol és un aliment ric en diversos nutrients, com ara lípids i proteïnes. A més, també és una excel·lent font de calories.
  • Hipolipemiant; els àcids grassos insaturats que podem trobar a l’oli de gira-sol produeixen una disminució del nivells de C-LDL i un augment de C-HDL a la sang.
  • Laxant; aquest oli té un efecte laxant lubricant, de manera que afavoreix l’evacuació intestinal de manera natural, sense provocar diarrea.
  • Antipirètic; les flors i les fulles de gira-sol tenen una discreta activitat febrífuga, és a dir, que fan disminuir la febre, especialment quan és d’origen respiratori.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

No s’ha descrit cap toxicitat. L’ús d’aquest producte durant l’embaràs es considera segur. Els components d’aquest medicament són excretats en quantitats poc significatives amb la llet materna, per la qual cosa també se n’accepta l’ús durant la lactància.

info de Wikipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gira-sol